Llengua Activa.Tallers d'empoderament lingüístic.
Una situació quotidiana
I, sense haver-ho decidit, canvies de llengua.
Et passa? Mirem per què ↓01 — Empoderament lingüístic
a Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent.
Molts catalanoparlants sovint abandonen el català en les seves interaccions, ja sigui de manera inconscient o tot creient que és més educat invisibilitzar la pròpia llengua.
No sempre canviem perquè sigui necessari. Sovint hi intervenen hàbits adquirits, expectatives sobre la llengua de l'altra persona, la voluntat de ser amables o la por de generar incomoditat.
Les realitats sociolingüístiques varien d'un territori a un altre, però els processos de minorització i de convergència cap a la llengua dominant travessen, amb intensitats i formes diferents, els territoris de llengua catalana.
El procés
La minorització lingüística és un procés social, polític i cultural pel qual una llengua va perdent espais d'ús davant d'una llengua dominant.
Aquest procés també deixa empremta en els comportaments dels seus parlants: podem interioritzar que la nostra llengua és secundària, anticipar dificultats o conflictes i acabar canviant de llengua abans fins i tot de saber si és necessari.
Un mecanisme central
És l'hàbit d'abandonar el català quan interactuem amb algú que parla la llengua dominant del context, o quan interpretem que potser no parla català.
Aquesta llengua dominant és principalment el castellà, però també pot ser el francès o l'italià en altres territoris de llengua catalana.
Quan aquest comportament es produeix sistemàticament, el català esdevé menys visible i les persones que encara no el parlen tenen menys oportunitats d'escoltar-lo, practicar-lo i incorporar-lo.
Molts d'aquests comportaments són apresos, automatitzats i sovint inconscients.
Si els hem après, també els podem transformar.La resposta
Un procés per prendre consciència dels nostres hàbits lingüístics, qüestionar creences adquirides, guanyar confiança i adquirir eines per poder decidir amb més llibertat com volem actuar lingüísticament.
En el cas del català, l'objectiu és avançar des de la convergència automàtica cap a un comportament més assertiu: poder mantenir el català amb naturalitat, també quan l'altra persona parla una altra llengua.
No es tracta de dir a les persones què “han de fer”, sinó de recuperar capacitat de decisió davant d'un comportament que sovint s'ha automatitzat.
Prendre consciència dels automatismes, les creences i els condicionants que intervenen en els nostres usos lingüístics.
Adquirir eines, experimentar estratègies i assajar maneres diferents d'afrontar situacions quotidianes.
Guanyar confiança i autonomia fins que les noves respostes esdevinguin més naturals.
Mantenir el català el fa més present i visible en les interaccions quotidianes i ofereix més oportunitats perquè altres persones l'escoltin, el practiquin i l'incorporin.
02 — Tallers i xerrades
Dues maneres d'apropar-nos a l'empoderament lingüístic: entendre què condiciona els nostres usos lingüístics i adquirir eines per transformar-los.
Xerrada
Quin paper podem tenir, individualment i col·lectivament, en la revitalització del català?
Una aproximació accessible a la situació sociolingüística actual i als factors socials i psicològics que condicionen els nostres usos lingüístics.
Parlem de per què sovint canviem automàticament al castellà, fins i tot quan voldríem mantenir el català, i explorem el potencial transformador que poden tenir els nostres comportaments lingüístics quotidians.
La xerrada busca prendre consciència dels automatismes adquirits, entendre per què es produeixen i descobrir fins a quin punt podem intervenir activament en els nostres propis usos lingüístics.
comprendreprendre consciènciareflexionar
Taller
De la reflexió a la pràctica.
Un taller vivencial per adquirir recursos que ens ajudin a utilitzar el català amb més confiança i naturalitat en situacions quotidianes.
A través d'exercicis pràctics i situacions recognoscibles, treballem els automatismes, les creences i les incomoditats que sovint ens porten a adaptar-nos a la llengua dominant.
No es tracta només d'entendre què ens passa: assagem altres maneres de respondre, experimentem recursos concrets i practiquem fins que mantenir el català esdevé una opció més còmoda i natural.
experimentaradquirir einespracticar
Podem adaptar els continguts a les característiques i necessitats de cada entitat, organització o col·lectiu.
Parlem-ne03 — Qui som
Antropòleg urbà i gestor cultural. Ha desenvolupat recerca sobre empoderament i assertivitat lingüística i els processos socials que condicionen els usos de la llengua. És autor de publicacions acadèmiques en aquest àmbit i combina la recerca en ciències socials amb una llarga trajectòria professional en el sector cultural.
Perfil a LinkedIn
Pedagoga, directora escènica i actriu. Formada en Art Dramàtic, Educació i Teatre i arts escèniques aplicades a l'acció social, compta amb una àmplia trajectòria en interpretació, direcció i docència teatral. És cofundadora d'Espai Límit, companyia dedicada al teatre comunitari i documental.
Web professionalEntitats · associacions · partits · ajuntaments · institucions · equipaments · organitzacions socials i culturals